Vés al contingut

Les economies transformadores

El cercle virtuós de les economies transformadores

Ben entrat el segle XXI, patim encara les conseqüència d’aquella operació política i ideològica llençada durant els anys 80s pels paladins del neoliberalisme, que ens ha tingut tancats durant decennis a la capsa de ferro del There Is No Alternative encunyat per Thatcher, encarnació d’aquesta maleïda combinació de conservadorisme moral i  neoliberalisme econòmic que encara avui perdura i ens estenalla. 


La crisi financera global que va explotar al 2007 -fruït, precisament, de la connivència dels poders polítics establerts amb les elits financeres i les seves ànsies d’acumulació de capital- evidencia la necessitat de replantejar de soca arrel l’ordre econòmic establert. Multitud de veus anònimes, per tot el planeta, s’uneixen en un clam que apel·la a la destitució dels règims establerts, des dels indignats fins a les primaveres àrabs, passant pel moviment Occupy.


A la desmediatització d’aquests moviments l’acompanya una corrent silenciosa, construïda sobre els sediments del Un altre món és possible del moviment Antiglobalització i de llargues tradicions històriques com el cooperativisme i les economies comunitàries. Una corrent de caps i mans que construeixen en l’aquí i l’ara formes de viure, formes de fer economia –de treballar, d’habitar, de consumir, de conviure- establertes sobre unes bases, materials i culturals, diametralment oposades al règim del capitalisme tardà, que mostren que hi ha altres maneres de viure, malgrat haver-ho de fer des dels estrets marges que ens cedeix l’economia del capital.      


Aquestes altres economies ,que han anat creixent amb força en els últims anys fora del radar de les elits (i també, malauradament, de les majories socials), es troben, doncs, en ple procés d’acumulació de forces. Un dels principals reptes que trobem en aquest camí, és la manca d’un relat comú; d’una visió de conjunt que permeti identificar i combinar les diferents propostes, i aglutinar-les en relació a un relat més ampli i compartit de transformació socioeconòmica. 
Aquest relat comú és clau, no només per fer-nos visibles com un tot, sinó també per desemmascarar iniciatives que no fan més que reinventar les lògiques neoliberals sota unes noves sigles, i encara més per confrontar els monstres que emergeixen des de l’extrema dreta. 


És per això que parlem de les economies transformadores, com a concepte aglutinador d’aquelles propostes de transformació socioeconòmica que apunten a un mateix horitzó. Existeixen quatre moviments de moviments que, hibridant-se entre ells i amb altres propostes, són el cor del cercle virtuós de les economies transformadores: 
    • L’economia social i solidària, amb el comerç just i les finances ètiques, construïts sobre les bases del cooperativisme i la construcció de mercats socials, hibridant l’economia social tradicional amb noves pràctiques d’autoorganització i democratització de l’economia en totes baules del cicle econòmic, proveint béns i serveis per a la satisfacció de necessitats en comptes del lucre. 
    • L’economia basada en els comuns o procomuns, amb les seves tres grans subfamílies: comuns urbans, comuns naturals i comuns digitals. Comuns, com a tercera via en la manera de gestionar els recursos i produir valor, basada en la gestió comunitària, trencant la dualitat estat-mercat com a únics espais visibles i legitimats per a la producció, gestió i assignació de recursos del sistema econòmic.
    • Les economies feministes, per desplaçar els mercats i el capital com a centre de l’organització socioeconòmica i situar-hi la vida i tots els processos que la fan possible de manera sostinguda, amb especial importància de l’economia de les cures i el paper clau de la dona i dels valors feminitzats dins d’aquest processos. 
    • L’agroecologia i el moviment per la Sobirania Alimentària, amb el seu paper clau en el replantejament del model agroalimentari com a peça bàsica per al sosteniment de la vida, que és també el replantejament de la nostra relació amb la Terra i els cicles naturals, i que, per tant, connecta la seva lluita amb totes les lluites per la defensa de la terra, encapçalades per l’ecologisme social i moviments com el Decreixement.


I d’aquestes diferents mirades sobre l’economia i sobra la vida, n’extraiem una visió conjunta, un horitzó compartit al voltant dues grans afirmacions: 
    • La voluntat de fer visibles les cares ocultes de l’economia: aquests moviments situen en primer pla el paper sostenidor de les condicions de vida de la població dels sistemes naturals, de les tasques de cura i del vincles comunitaris. Aquests espais, que configuren una economia plural, han estat negligits i, sovint, intencionalment atacats des de l’economia de mercat, en el seu afany per mercantilitzar totes les esferes de la vida i amagar la força d’aquesta pluralitat. 
    • La necessitat de situar-les al centre de l’activitat econòmica: per tant, ja no només fer visible, sinó de defensar i situar al centre de la nostra vida econòmica la sostenibilitat a llarg termini del sistemes naturals, de les tasques de cura i dels vincles comunitaris. I fer-ho de manera que les formes que prengui l’organització econòmica es basin en una distribució igualitària del poder i dels recursos i, per tant, s’enfoquin a la satisfacció de necessitats (en comptes del lucre), i es faci des de la gestió democràtica i transparent. 


Per tant, podem situar dos grans eixos com a base d’aquest relat comú: la sostenibilitat de la vida (en relació amb la naturalesa, amb els nostres cossos i amb les nostres comunitats) i la distribució igualitària del poder (l’organització democràtica i sense afany de lucre de les diferents fórmules en què organitzem els sistemes productius, sigui pública, social-solidària i, inclús, privada), trencant les estructures i cultura del poder establerta a l’ordre econòmic actual. 
Les economies transformadores busquem, doncs, que la nostra vida en comú sigui l’eix de rotació de l’economia, i acabar d’una vegada amb l’hegemonia del capitalisme decadent que ens rodeja.  

 

>> Text: Un crit unànim d'impugnació al Règim


 

Fitxers adjunts
Adjunt Size
CAST_Extendida EETT.pdf 1.25 MB