Vés al contingut

5, 6 i 7 d’abril de 2019: Primera trobada de confluència

La primera jornada, la del divendres 5 d’abril, va estar dedicada al treball en cadascun dels moviments i accions transformadores que participen del procés: les economies feministes, el moviment per l’agroecologia i la sobirania alimentària, els procomuns i l’economia social i solidària, junt amb l’educació i la co-construcció de polítiques públiques. Va ser un moment per conèixer-se i identificar-se entre persones que comparteixen un àrea comuna d’acció, però desenvolupen els seus projectes en diferents territoris.

 

Així, per exemple, el moviment de les economies feministes va compartir diverses experiències concretes de treball en diferents regions del món: experiències de sororitat, d’empoderament, de construcció des de la pràctica i des del nivell local. Les participants van compartir la necessitat de visibilitzar aquestes experiències més enllà dels discursos, d’una manera creativa, que trobe formes d’expressió distintes a les que estableix el patriarcat. Les participants en aquests sessió van insistir en la necessitat de que la mirada feminista sobre les economies no es quedi només com un grup de debat, sinó que impregni tots els àmbits de les economies, que han de ser feministes per resultar veritablement transformadores.

 

També el moviment agroecològic i per la sobirania alimentària va reprendre la lògica dels feminismes, proposant una recampesinització feminista, és a dir, tornar al món rural i el treball camperol situant-hi al centre el paper de les dones. També es va fer èmfasi en el paper crític del consum per accedir a la sobirania alimentària, i a la necessitat de repensar el sistema alimentari, tenint en compte totes les fases de la cadena, des de la producció al consum, passant per la distribució o el transport.

 

Per la seva part, el moviment dels procomuns va reunir a persones vinculades a la gestió comunitària de diferents recursos, delimitats en diversos àmbits: procomuns rurals, del coneixement, urbans, naturals i digitals. Portar a la pràctica els discursos, establir formes d’organització horitzontals, visibilitzar les alternatives al capitalisme, expandir les pràctiques o gestionar les tensions amb les institucions van ser alguns dels desafiaments identificats.

El moviment de l’economia social i solidària va dedicar part de la sessió a compartir experiències valuoses posades en pràctica a diferents territoris, com Sudàfrica, Índia, Malàsia, Colòmbia, Portugal o Brasil. Van debatre al voltant de dificultats que enfronten algunes d’aquestes iniciatives, com la mida petita de les xarxes, o la mancança d’implicació d’altres moviments socials. Part de la sessió va estar organitzada en diferents grups de treball: cooperativisme de treball, finances ètiques i comerç just, cooperativisme d’habitatge i empreses socials.

Respecte de les accions transformadores de l’economia, es va plantejar el desafiament d’establir un sistema d’educació i recerca no patriarcal, decolonial, anticapitalista i no basat a l’explotació. Per a fer-ho, es va proposar que la cura del planeta i la dignitat de la vida estiguin al centre del sistema educatiu, amb un model solidari i holìstic, que perdure al llarg de tota la vida i no estigui només lligat a la infància.

A més, a la sessió dedicada a la co-construcció de polítiques públiques, les persones participants van coincidir en la necessitat de posar al centre la qualitat de vida de les persones i crear espais per afavorir la participació, així com d’establir polítiques coherents i transversals en àmbits com l’educació, l’habitatge o el comerç.

 

La primera jornada va incloure també altres espais, com la presentació de la plataforma virtual de participació forum.transformadora.org, el debat sobre el model de governança del procés del Fòrum, el mapeig de projectes d’economia social i solidària, o la reunió de la comissió de mitjans i persones interessades a enfortir la comunicació de l’FSMET 2020.

Com a tancament d’aquest primer dia de trobada i coneixement, es va celebrar un Fòrum Obert on van participar diferents veus lligades als moviments i accions transformadores a nivell internacional. Activistes i investigadores feministes com Florència Partenio o Marta Rivera, educadors populars com Bernardo Caamal Itzà o representants de xarxes d’economia social i solidària com Marian Díez o Pierrette Memong, entre altres, van participar a l’acte, amb intervencions d’una durada màxima de cinc minuts. Entre cadascuna de les intervencions va haver-hi actuacions musicals d’una orquestra “feliç i fugaç”, creada per a l’ocasió amb músics locals com Txell Neddermann, Simonal Bie, Anna Pantinat, Maria Rodés o Julián Saladarriaga, entre altres.

 

Abans d’acomiadar-nos, es va projectar l’espot de convocatòria cap a l’FSMET 2020, on quatre superherois i superheroïnes van encarnar als moviments transformadors de les economies.

A la segona jornada, les persones participants a la trobada es van reunir a treballar segons deu reptes identificats a la jornada anterior, i que suposen un primer punt de partida per als diferents debats en el procés cap a l’FSMET 2020:

 

  • Procés del Fòrum

 

Es visibilitzen els tres pilars del procés fins ara:

  • Les transformadores. Són els quatre moviments transformadors, més les accions transformadores de l’economia: economies feministes i perspectiva de gènere, moviment per la sobirania alimentària i l’agroecologia, procomuns i economia social i solidària, més l’educació i recerca, i la co-construcció de polítiques públiques.
  • Les promotores. Són les xarxes impulsores del procés. Fins ara són tres: Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), Xarxa de Xarxes de l’Economia Alternativa i Solidària (REAS), i la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidària (RIPESS). A més, s’ha creat un Comité de Promoció Internacional per facilitar la internacionalització del procés.
  • Les reproductores. És l’equip tècnic, amb recolzament de diferents comissions com logística, continguts, comunicació, cures...

 

  1. Educació transformadora i alliberadora

Es va fer un diagnòstic del panorama actual de l’ensenyament, en el qual l’escola és un reflex del model capitalista, l’educació està molt lligada a les institucions, l’aprenentatge es vincula a la competició, i els professors apareixen com una figura a la qual sotmetre’s. En contrast amb aquestes postures, la proposta és la d’una educació anticapitalista, antipatriarcal, decolonitzada, no explotadora, antidiscriminació i emancipadora, que mantingui la dignitat de la vida, dels ecosistemes i el planeta com a centres de la preocupació.

 

  1. Visibilitat i relat

La proposta va ser la de disseminar el missatge en aspectes molt clars, utilitzant paraules del dia a dia, amb un llenguatge clar, divers i inclusiu. Es va plantejar també adaptar materials ja existents per a una campanya de visualització (videos curts, articles acadèmics…), contactar amb universitats, agències de premsa o associacions, i recórrer a ràdios comunitàries i televisions locals, no només a internet i mitjans globals.

 

  1. Treball global-local e intermoviment

En aquest repte es va treballar sobre el concepte de transversalitat de les economies transformadores, entès en un doble sentit: per una banda, de l'àmbit local a l’internacional, i per altra, entre els diferents moviments transformadors. També es va recollir la necessitat de que el procés de l’FSMET reflexi una convergència entre les experiències del nord i del sud del planeta, entre comunitats i ciutats, o entre béns naturals i digitals, per aconseguir trobar un llenguatge comú que els vincule. Es va proposar a més lligar els procomuns amb el canvi en el sistema econòmic, i avaluar com incideixen qüestions com la raça o la classe. També es va plantejar analitzar la relació de les economies transformadores amb altres moviments socials.

 

  1. Relació amb l’Estat i les corporacions

Es van plantejar propostes com les d’avançar en lleis d’Economia Social Solidària i Transformadora, mapejar i promoure l’educació financera alternativa, visibilitzar les empreses que acaparen poder i porten a terme pràctiques abusives i incloure les migracions i sobiranies com a qüestions transversals.

 

  1. Governança i auto-organització

La governança es va treballar tant a nivell de repte, com a diferents sessions d’explicació de quin havia estat el model de governança que es va fer servir fins aleshores dins del procés del Fòrum.

 

A nivell de repte compartit, alguns dels debats al llarg d’aquesta sessió sobre governança i autoorganització van ser:

 

  1. Quin tipus de relacions de poder estem construint a les nostres organitzacions, comunitats i territoris?
  2. Què afavoreix i què no afavoreix que les nostres organitzacions siguin transformadores?
  3. Quines ferramentes i pràctiques tecnològiques afavoreixen els nostres models de governança?
  4. En quina mesura el nostre entorn ens dóna la possibilitat d’ autoorganitzar-nos?
  5. Quins models de governança territorial estem desenvolupant?
  6. Les comunitats camperoles com a subjecte polític

 

A nivell de governança dins del procés del Fòrum, els debats de les diferents sessions s’han estructurat al voltant de tres temes: estratègia, definició e inclusió.

 

Estratègia: Es proposa canviar el nom del Grup Impulsor i que pugui assumir tasques de coordinació, dinamització i seguiment. També es planteja la pregunta de per què no hi ha xarxes que representin els quatre moviments. També sorgeix l’interrogant de si té sentit la presència de Reas (Estat espanyol) i XES (Catalunya) de cara a la internacionalització del procés. Es proposa la creació de dos comissions noves: una de metodologia, i un altra de continguts que treballi sobre el missatge més polític.

 

Definició: Es proposa canviar el nom de l’”assemblea” de l’FSMET per el de “espai” o “fòrum”. Cal una definició del context de l’FSMET, que expliqui la seva història i objectius, així com una definició de què són les Economies Transformadores, que permeti un auto-filtre. També es va destacar la importància de que els territoris s’organitzin de manera autogestionada i evitin un eurocentrisme. Tot i així, es plantejava també la necessitat d’establir criteris ètics, una carta de presentació per donar claredat i un sistema d’alerta per allò que no són les Economies Transformadores.

 

Inclusió: Cal crear un espai obert per arreplegar altres accions e iniciatives, i potser formar altres EETT que corresponguin a moviments socials que ja existeixen. Es valora com a molt necessari ampliar i reforçar el Comité de Promoció Internacional, i ampliar les xarxes i organitzacions internacionals no europees per garantir presència global i diversitat. També es va destacar la importància de les interaccions intergeneracionals, i es va proposar fer una trobada de joves. A més, s’ha proposat la creació d’un Grup de Benvinguda, per assegurar el recolzament a qui no pugui participar presencialment.

 

  1. Construcció de coneixement i pràctiques

Es va proposar aprofitar el Fòrum per crear un banc de coneixement, des dels procomuns, combinant el coneixement tradicional i també el científic, aplicar el principi de “aprendre fent” al procés del Fòrum, incloure a nens i joves, cooperativitzar el coneixement respectant la diversitat, aprofitar les plataformes digitals ja existents, i nodrir-les per a que siguin un banc de coneixement, i sistematitzar les pràctiques de les economies transformadores per poder mesurar-les, replicar-les i adaptar-les a diferents contextos, entre d’altres plantejaments.

 

  1. Noves tecnologies

Aquest grup de treball té dos objectius: crear nous tipus de tecnologia, i empoderar als moviments ja existents amb les tecnologies. El grup es proposa a més dos metes per avançar cap a comunitats basades en l’ús del codi obert- open source: fer un llistat d’entitats que produeixen programari lliure per tindre una alternativa a Google i altres corporacions, i crear una xarxa d’organitzacions que treballin aquestes xarxes obertes, una xarxa tècnica que recolzi aquests moviments.

 

  1. La vida al centre

Es van plantejar com a objectius concienciar sobre la invisibilització de les tasques de cures en front del treball productivista, incloure les cures del planeta i la natura dins el concepte de “cures”, evolucionar cap a una no competència i una propietat comunitària i col.lectiva, i reflexionar sobre el decreixement com a filosofia. També es va plantejar la necessitat d’avançar cap a un sistema o no existin violències masclistes, de materialitzar les propostes de l’economia feminista a gran escala, i de situar algunes idees en l’agenda pública, per convertir-les en polítiques públiques, entre d’altres qüestions.

 

  1. Estratègia pròpia

Es van establir algunes passes a seguir, com mapejar les organitzacions implicades, integrar les agendes globals a nivell internacional en el procés, proposar nous pactes de cooperació entre sectors o fer visibles les ferramentes, metodologies, sistemes i agendes col.laboració tant geogràfica com temática dels diferents moviments de les economies transformadores.

El tercer i darrer dia, les participants es van distribuir per grups en funció dels seus territoris de treball, amb l’objectiu d’afavorir la creació, en alguns casos, o l’enfortiment, en altres, de confluències locals de moviments, organitzacions i persones vinculades a les economies transformadores en cadascun dels territoris. Aquestes confluències han de respondre a la realitat local de cada territori, que ha de decidir com autoorganitzar-se, i com vol vincular-se amb els debats que s’aniran produint en el camí cap a l’FSMET 2020.

 

Com a resultat d’aquestes trobades, es va proposar ampliar el debat incloent altres sectors, com ara els activistes pel clima, els joves o les persones migrades, i regions com Àsia o Àfrica van solicitar major recolzament pel que fa a la tramitació de vises, les traduccions o els patrocinis.

 

La primera trobada es va tancar amb una assemblea plenària en la que es va expressar la necessitat de que les persones i organitzacions participants del procés puguin crear confluències locals, i utilitzin la plataforma virtual per connectar allò local amb allò global. També va sorgir el compromís de treballar per establir la governança i les metodologies del procés, des de l’autonomia, que fa part de l’ADN de les economies transformadores.

 

Es va posar també l’accent sobre la pluralitat de les economies transformadores, i es va recordar que el procés de l’FSMET no busca fundar res, sinó més aviat reforçar les pràctiques que ja existeixen i vincular-les i confluir com un enllaç col.lectiu entre territoris.

 

L’assemblea va concloure amb el compromís de continuar treballant, tant de manera presencial com a nivell virtual, per ampliar la presència de més col.lectius i organitzacions implicades, i construir una agenda global comuna a llarg termini, que visibilitzi l’altre món que ja existeix: el de les economies transformadores.

 

RELATORIES
Programa (cat)
Dossier de participació (cast)