Vés al contingut
feminismes

#8M Vaga Internacional Feminista

#8M

Missatge de la Confluència Feminista cap al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores

Feminisme, economia social i solidària i la cura per uns altres mons possibles

Alternatives feministes cap a les economies per a la vida 

Com des de fa 110 anys, aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, la veu plural del moviment feminista s’aixeca per contestar el capitalisme i al patriarcat, que es nuen en un sistema que arriba avui a extrems de devastació de la vida. Des de la urgència de transformar l’economia, ens sumem a la crida internacional d’Aturada, Vaga i Marxa Feminista per lluitar contra l’explotació i la precarització de la vida, contra l’extractivisme i la despulla que produeix un model sotmès als interessos corporatius d’empreses nacionals i transnacionals, contra totes les violències misògines exacerbades per l’escalada de fascisme. Aquí estem amb les aportacions construïdes pel feminisme per un món lliure de capitalisme, patriarcat, racisme i colonialisme.

Afirmem el nostre compromís amb una economia per a la visa, que hem sabut sostenir amb el nostre treball, amb la producció i les cures per a la vida, que hem sabut sostenir amb el nostre treball, amb la producció i les cures generades en iniciatives orientades a atendre necessitats bàsiques de les nostres societats. Estem presents amb el patrimoni de pensament i la pràctica d’una economia feminista que trenqui amb el model dominant, que ha mostrat que és possible una altre forma de ser, estar i fer en el món. Plantegem col·locar la vida en el centre com la clau per a la justícia econòmica, l’ètica de la cura i de la solidaritat que derroten la lògica de la mort que imposa el sistema dominant.

 

Denunciem i demanem:

Davant l’ajustament i la precarització. En l’actual fase de neoliberalisme s’han incrementat l’explotació i la precarització del treball remunerat i el treball de cures. L’augment de jornades laborals, de l’esgotadora recerca d’ingressos amb activitats inestables per aconseguir els mínims de subsistència, les també esgotadores activitats de cures adverses són la norma. Des de fa casi quatre dècades, els salaris de la classe treballadora no paren de descendir alhora que els drets laborals aconseguits en lluites històriques, encara d’aplicació parcial, van desapareixent (descans remunerat, auxili per malaltia, pensions per jubilació) i, amb això, l’horitzó de possible justícia marca el capitalisme. Davant la caiguda dels ingressos i de la carència de serveis públics de salut, educació o habitatge, les persones s’han vist abocades a l’endeutament agressiu per mantenir les despeses bàsiques. Els deutes públics i privats operen amb mecanisme que ens lliguen al capital i a les seves institucions, no només creen dependència del sistema financer, sinó que condiciones el nostre treball, voluntats, desitjos, estandarditzats com mercaderies a l’organisme via algoritmes que administren dades a favor de l’acumulació capitalista. Els països del Nord no escapen d’aquesta vida precaritzada i endeutada, que no podria sostenir-se sense el treball de cura de dones racialitzades i immigrants.

Aquest #8M, la nostra lluita es pel treball digne, valorat, visibilitats, amb drets econòmics, socials i culturals i justícia. Pel dret a de residir on habitem, contra la migració forçada, la ruptura i la separació obligada de les famílies.

Davant l’ecocidi. El capitalisme redueix la naturalesa a recursos explotables i d’intercanvi monetari. S’ha imposat una lògica de despulla de les terres que són acaparades com reserva de valor, com el substrat de monocultius, com renta diferenciada que augmenta els beneficis. La dinàmica de concentració s’expandeix també a l’aigua, que va deixar de ser un dret humà per a la preservació de la vida i la sobirania alimentaria, es privatitza per vendre-la embotellada o es converteix en un factor de productivitat intensa de la industria extractiva, a la par que es contaminada per pesticides. La naturalesa en el seu conjunt està amenaçada, la biodiversitat posada en aliments sota el poder de les transnacionals que condicionen al món camperol a través de transgènics i biologia sintètica i agreugen la crisi climàtica. Davant d’això, les dones rurals, les camperoles, les indígenes i negres del món romanen en resistència, defensant amb el seu treball, remunerat o no, els territoris. Les dones preserven i assagen unes altres experiències de cura i refredament del planeta. Són les guardianes de l’aigua, la terra, les llavors i la diversitat.

Aquest #8; demanem al món un reconeixement de les aportacions de les dones rurals i camperoles en la cura de la naturalesa, els territoris i la vida i un compromís per seguir el seu exemple.

Davant l’avançament del poder corporatiu i la restauració conservadora. El poder de les transnacionals amb la seva lògica d’acumulació per la despulla s’ha expandit al màxim, mentre que extrau de les nostres vides la capacitat de decidir sobre els nostres cossos, territoris, projectes vitals. Un avançament neoliberal, autoritari i neocolonial que divideix el món i ens separa de manera jeràrquica, va de la mà de la instituïda expansió de les agendes conservadores, que inclouen governs que han destruït en qüestió de mesos els avenços democràtics i redistribuïts àrduament aconseguits en dècades.

Proposem una democratització del poder que doni pas decisions cap el bé comú, des d’una mirada feminista del món que articuli integralment els ritmes i temps de la vida, que erradiqui per sempre els privilegis del capital i el seu letal ideari anti drets.

Davant dels feminicidis, les violacions, l’assetjament, la censura i les amenaces. La crueltat i l’acarnissament sobre els cossos de les nenes, adolescents i dones, es revelen com un signe més clar del capitalisme agressiu i aprofundeix en la crisis de les masculinitats masclistes. Un sistema que ha expandit com mai a la tracta i a la violència contra els nenxs i la militarització de la vida quotidiana, suma ara l’assassinat i l’atemoriment cap a les dones que defensen la terra, l’aigua, la sobirania alimentaria, les llavors i els territoris. En el terreny virtual també creixen ràpidament les amenaces als drets de les dones. Des de l’assetjament cibernètic i el sexting, el robatori i la manipulació de dades personals, la rapidesa amb la qual aquesta violència s’incrementa indica l’abast de les noves amenaces. El propòsit és disciplinar-nos, per a què romanguem callades, és inscriure un missatge de por en els nostres cossos, per a què les nostres comunitats i pobles deixin de lluitar i cedeixin davant dels interessos de les empreses, les corporacions mafioses i davant de l’opacitat dels Estats.

En el món ressonen avui veus que ajunten generacions i expressions política-culturals que exigeixin la finalització de tota la violència, la vigència plena de drets sexuals i reproductius, aquells parcialment enunciats en les lleis i polítiques – que sovint es burlen – i tots els que falten, sense els quals les persones i les societats ens mantenim exposades a matrius d’abús d’impunitat, que, a més, pretenen ser refrendads des de visions retrògrades, lamentablement encarnades per alguns Governs i grups polítics.

Davant de l’odi i la violència, la nostra posta és l’organització en diversitat, la lluita i l’arrelament. Exigim vides lliures de violència i societats de pau.

 

UN 8M QUE AGLUTINA, MOVILITZA I PROPOSA

Com part del FSMET, des de la Confluència Feminista caminem aquest #8M amb la claredat que aquest es el temps de les dones, que posen la vida, la solidaritat i la cura en el centre del debat és també construir alternatives per un món en crisi. És, per això, que ens auto convoquem aquest juny a Barcelona per a què juntes i diverses compartim experiències e imaginem economies transformadores.

Aquí estem, organitzades en feminismes, per celebrar i agermanar totes les lluites que arreu del món busquen dignitat per als nostres pobles, barris, comunitats, entramats, relacions. Sabem que l’economia feminista és una alternativa al model hegemònic actual teixint i construint economies plurals, que atenen als problemes concrets i locals, de manera democràtica, participant i creant comunitats, on les cures recíproques siguin allò que organitza el món del treball i de la vida quotidiana.

Davant la crisi que s’origina el sistema, les sortides requereixen que pensem i imaginem integralment altres formes de ser, de fer, de relacionar-nos. En aquesta trobada mundial, tenim l’enorme desafiament de compartir i reflexionar sobre tot allò que possibilita l’economia feminista, social i solidària davant de la urgència d’una transformació global.

Cridem a totes les dones i dissidents, a totes les organitzacions, xarxes i col·lectius a participar activament al FSMET de Barcelona del 25 al 28 de juny del 2020. Les reflexions, experiències i alternatives contribueixen a navegar entre les incerteses. No tenim respostes úniques ni exactes, només el desig de transformar-ho tot i de fer-ho juntes.

 

HASHTAGS PER A XARXES SOCIALS

#8MHuegaInternacionalFeminista

##LaSostenibilidadDelaVidaEnElCentro

#8MContinúaEnElFSMET

Si quieres conocer más sobre el FSM ET visita la página web:

https://transformadora.org/es

twitter @FSMET_2020

 

Confluència Feminista: confluenciafem-fsmet2020@googlegroups.com (Per sumar-se al grupo de Google escriure a Florencia Partenio: florencia.partenio@gmail.com)

 

1.          Articulación Feminista Marcosur

2.          Asociación Vientos del Sur.

3.          ATTAC France

4.          Centro Flora Tristán, Perú.

5.          Consejo de Educación Popular de América Latina y el Caribe CEAAL

6.          Ciranda Comunicación Compartida, Brasil.

7.          Comissió d'Economies Feministes de la XES, Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya.

8.          Cooperação e Apoio a Projetos de Inspiração Alternativa. CAPINA Brasil.

9.          Cooperativa  de Trabajo Textiles Pigüé Ltda, Argentina.

10.     Coordinadora Nacional de Economía Solidaria, Uruguay

11.     DAWN (Development Alternatives with Women for a New Era).

12.     Eje de género y feminismos del Centro de Formación /Documentación en Procesos Autogestionarios, Uruguay.

13.     Grupo de Acción Feminista Antipatriarcal de CEAAL

14.     La Base - Finanzas feministas para la autogestión, Argentina.

15.     Mesoamericanas en Resistencia.

16.     Movimiento Manuela Ramos, Perú.

17.     No Tan Distinta Mujeres y Disidencias en Situación de Vulnerabilidad Social, Argentina.

18.     Red Ecofeminista.

19.     Red de Educación Popular entre Mujeres. REPEM LAC.

20.     Red de Mujeres Transformando la Economía REMTE.

21.     Red "Femmes du Monde" - Quartiers du Monde". 

22.     REAS Red de Redes

23.     Ruda Colectiva Feminista-Ecuador.

24.     SOF Sempreviva Organização Feminista. Brasil.

25.     Scuola per l'Economia Trasformativa - Università per la Pace delle Marche, Italia.

26.     Valeria Mutuberría Lazarini - Argentina. Dto. de Economía Social, Cooperativismo y Autogestión del Centro Cultural de la Cooperación "Floreal Gorini" y IUCOOP.

27.     Ana Falu- Red Mujer y Hábitat/HIC

28.     Núria Segura Insa - Tècnica Comunicació FSMET

29     Coordinadora de la Mujer de Bolivia

30     Espacio de Géneros y Economías Social y Solidaria del Programa Construyendo Redes Emprendedoras en Economía Social (CREES) de la UNQ, Argentina       

 
Adhesiones y apoyos
 

31     Campaña por un Currículum Global para la Economía Social Solidaria 

32     Asociación Argentina para la investigación en Historia de las Mujeres y Estudios de Género (AAIHMEG) 

33     Espacios de Géneros de la Red Universitaria en Economía Social y Solidaria (RUEES), Argentina