Vés al contingut
UNA ECONOMIA FEMINISTA PER  A UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ

Reflexions de la Confluència Feminista davant el COVID19 UNA ECONOMIA FEMINISTA PER A UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ

En les excepcionals condicions de confinament amb què es fa front a la pandèmia de la COVID19, les nostres societats afronten cada dia els desafiaments de tenir cura de la vida enmig de l'emergència i la incertesa, sense perdre de vista el futur immediat en un món que ja no és ni serà el mateix, que està en ràpida transformació.

A la primera línia de resposta, les dones hem mobilitzat treballs, sabers i propostes amb una lògica de la cura -que el feminisme assumeix com a eix de les alternatives-, però afrontant velles i noves desigualtats i injustícies, en molts casos exacerbades per la situació. Que no hi pot haver vida ni economia sense cures és la constatació del món en aquestes setmanes, com ho és també el grau de desequilibris del capitalisme neoliberal que ens ha conduït a aquesta crisi.

Enmig de problemàtiques i alternatives que es barregen de manera intensa i contradictòria, es reforça la urgència d'anar cap a una economia per a la vida. Així:

A la 'vida d'abans' denunciàvem la matriu de sobre treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s'accentuen. El confinament a les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències, activitats i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara han de combinar-se amb el virtual trasllat de l'escola a la casa i amb el 'teletreball', entre d'altres. Aquest esquema, que es perllongarà amb algun matís en la següent etapa de 'distanciament social', lluny d'un avanç a veritables sistemes de cures, suposa un retrocés en les ja limitades formes d'organització de les cures que combinaven recursos, temps i espais, això és xarxes familiars i socials, institucions prestadores de serveis, establiments educatius -que en uns casos incloïen alimentació escolar-.

Juntament amb això, es torna a posar al centre de l'organització social i econòmica un model de família nuclear, androcèntric i heteropatriarcal, que inclou un augment de la violència de gènere, com mostra la multiplicació de denúncies en molts països.

Així, al mateix temps que es reconeix la importància i centralitat de les cures per a la vida i l'economia, hi ha de moment un retrocés en les seves condicions. Canviar aquest fet és una prioritat que es connecta amb una reactivació econòmica de nou tipus.

En els serveis de salut des de sempre feminitzats i en molts casos precaritzats per l'ajust neoliberal i la mercantilització, les dones assumeixen la major part de la feina d'atenció a víctimes de la COVID19 en jornades extenuants, en condicions de mínima protecció, exposades al contagi i no poques vegades a la mort. La prioritat de la salut pública universal, que garanteixi aquest dret humà fonamental, va de la mà amb superar aquestes condicions desiguals de les treballadores de la salut, així com amb redefinir el perfil privat i mercantil de la indústria farmacèutica, que deixa sentir el seu poder corporatiu, aliè a la vida, enmig de la crisi.

Mentre les cadenes de supermercats i negocis corporatius d'aliments es lucren de la situació abastint als sectors amb capacitat de compra, des de les economies camperola, social i solidària, i comunitària s'han desplegat esforços per oferir a tota la població aliments bàsics. Surt a la llum la importància estratègica de la producció local, de la capacitat de resposta pròpia basada en xarxes socioproductives, en la solidaritat i la complementarietat, que ara suposa formes de presència diferents enmig de les restriccions de la quarantena. És a dir, s'aprecia el potencial de les experiències impulsades per les dones en vincle amb l'atenció a les necessitats bàsiques de reproducció i cura de la vida.

La pandèmia despulla i accentua desigualtats, al temps que es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme governamental i social. La vulnerabilitat econòmica comporta un brusc deteriorament o suspensió d'ingressos, altes possibilitats de contagi i mínimes d'atenció en els casos de treballadores precaritzades, de dones migrants i refugiades, en situació de presó, etc. El repunt del classisme, racisme i xenofòbia han arribat a l'extrem de culpabilitzar a aquests sectors per l'expansió del virus, i de difondre, de manera directa o velada, la idea que hi ha vides rebutjables, no viables. S’encoratgen actituds socials de vigilància, no de solidaritat.

La quarantena ha marcat una inflexió en les dinàmiques de mobilització social contra el neoliberalisme que es van viure en els mesos precedents. Enmig de les restriccions de mobilitat, noves iniciatives van prenent forma en vincle directe amb l'atenció a les necessitats més urgents d'alimentació i salut. Les dones han activat formes alternatives d'expressió, contacte i acció solidària, no de l'escala de menjadors populars o similars d'altres moments de crisi, però que donen suport, per exemple, a la compra d'aliments agroecològics de camperoles, sabó i mascaretes d'unitats d'economia solidària, i la seva distribució cap a sectors desprotegits.

Al llindar de vida o mort que ha marcat la pandèmia, els elements per a una agenda transformadora estan a la vista i creix la consciència sobre la necessitat d'una economia per a la vida, no a costa de la vida.

Encara que això és evident, veiem agendes inercials, que insisteixen a traslladar recursos públics i socials per salvar 'els mercats', a les empreses, reiteren fórmules d'endeutament que pressionen encara més economies nacionals i familiars ja sobre endeutades. Veiem també reaccions d'un altre perfil, que han assumit mesures de protecció social, augmentant l'accés a la salut i les cures, assegurant rendes bàsiques, transferències monetàries o llicències remunerades per persones treballadores, donant suport especialment a personal de la salut i les cures, etc., és a dir mesures necessàries però no suficients donada la grandària dels problemes previs.

Des dels entorns econòmics i socials compromesos amb la reproducció de la vida, es reforça una agenda de canvi de prioritats, de formes d'organitzar la producció, els intercanvis i el consum. A més de l'evident fracàs del capitalisme que s'expressa en la pandèmia, un patrimoni d'experiències donen suport i eines a les propostes transformadores: nova arquitectura financera, justícia fiscal, comerç just, monedes alternatives, economia social i solidària, agroecologia, sobirania alimentària, etc.

Davant la prioritat d'atendre les necessitats bàsiques d'habitatge, educació, ingressos bàsics, sanitat universal, s'imposa un consens social al voltant de l'imperatiu de gravar a les grans fortunes i anar cap a formes alternatives de reactivació econòmica, el que inclou redefinir els treballs socialment necessaris i aquells treballs biocides que hauran de reconvertir-se en un nou esquema de treball i producció amb claus ecofeministes.

Estem resistint col·lectivament, no deixem l'espai públic, ens multipliquem en d'altres. Estem dissenyant una nova economia que anem teixint amb paciència i ens portarà cap a una millor humanitat.

 

                                            UNA ECONOMIA PER A LA VIDA, NO A EXPENSES DE LA VIDA

 

Organitzacions i xarxes signants:

Ana Felicia Torres, Mesoamericanas en Resistencia por Una Vida Digna Costa Rica/REPEM

Articulación Feminista Marcosur

Centro de Estudios de la Mujer de Honduras - Mesoamericanas en Resistencia por Una Vida Digna Honduras.

Ciranda, Brasil 

CISCSA, Córdoba, Argentina

Comissió d'Economies Feministes de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES)

Consejo de Educación Popular de América Latina y el Caribe, CEAAL

Coordinadora de la Mujer, Bolivia

DAWN, Red de feministas del Sur Global

Espacio de Encuentro de Mujeres-Mesoamericanas en Resistencia por Una Vida Digna Panamá.

Espacio de Géneros de la Red Universitaria de Economía Social y Solidaria (RUESS)

Espacio de Géneros del Centro Cultural de la Cooperación Floreal Gorini, Argentina. 

Instituto de Estudios Ecuatorianos, Ecuador

Movimiento Manuela Ramos, Perú.

Mesoamericanas en Resistencia por Una Vida Digna - Chiapas.

No Tan Distintas, Argentina

Observatorio del Cambio Rural, Ecuador

Observatorio de Violencias de Género en el Cooperativismo, Argentina

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria

Red de Educación Popular entre Mujeres- REPEM

Red Latinoamericana de Mujeres Transformando la Economía (REMTE)

Red Ecofeminista 

Red Mujeres del Mundo-Quartiers du Monde

Red Sindical Internacional de Solidaridad y de Luchas

SOF, Sempreviva Organização Feminista, Brasil

SET (Scuola per l’Economia Trasformativa) - Università per la Pace delle Marche, Italia

Union Syndicale Solidaires, Francia

Adhesions i suports:

L'Associazione Coalizione Civica per Pescara, Italia

DiEM25 Italia, Italia

Cátedra Abierta de Educación para la Paz “Alfredo Marcenac”, FACSO-UNICEN, Argentina

Antonella Trocino, Italia

Marcella Leoncini, Italia

Marcella Corsi, Italia

Roberto Brioschi, Italia

Luigi De Giacomo, Italia

Ugo Mattei, Italia

Comitato Rodotà, Italia

Jason Nardi, Solidarius Italia

Confluència Feminista: confluenciafem-fsmet2020@googlegroups.com  (Per sumar-se a el grup de Google escriu a Maria de REAS Red de Redes o Flora de DAWN: florencia.partenio@gmail.com)